Pany

Pany de la casa Ehinger - Ulm.

Un pany és un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armari, cofres, arques, etc. per impedir que es puguin obrir i protegir així el seu contingut. Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que és una peça de metall, normalment d'acer.[1]

En l'actualitat, a part dels panys mecànics, n'hi ha altres d'electro-mecànics o electrònics, en els quals la clau és substituïda per una targeta de plàstic o PVC. La clau encaixa en el pany per l'anomenat ull, que és un forat situat normalment a la part central de l'espiga del pany, de mida petita i, per tant, portàtil. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany sinó que a més ha de poder accionar-ne el mecanisme per tal d'obrir-lo o tancar-lo.

Forat del pany de la porta d'una església

En l'actualitat, aproximadament el 80% dels panys amb espigues mecàniques (amb claus de dents de serra o de punts), incloent-hi els de les portes de seguretat i cuirassades, han deixat d'oferir la seguretat amb la qual van ser concebudes a causa de la difusió per Internet de tècniques com la del bumping -fins ara utilitzada en assalts per bandes organitzades però avui accessible a tota mena de delinqüents- que suposen un risc evident der patir robatoris i furts. Per això la tecnologia ofereix solucions aplicades als panys que aporten veritable seguretat, com el cas dels panys amb cilindres electrònics, amb el sistema BlueChip o similar.

D'altra banda, cal afegir que el sistema de panys amb claus de dent de serra és superat -en termes de factibilitat de violació- pels anomenats panys de doble paleta.

Els panys de doble paleta s'obre amb unes claus que tenen un conjunt de dents oposades diametralment. En general, en les claus doble paleta, l'últim gra d'una banda equival a la primera dent de l'altre costat.

L'art de fabricar, reparar o instal·lar panys és la serralleria. El manyà o serraller és el qui fabrica o instal·la panys.[2][3]

  1. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica; Institució Patxot. Butlletí de dialectologia catalana. Abadia de San Cugat del Vallés, 1932. 
  2. «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 25 juliol 2023].
  3. Diccionari de la llengua catalana. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1840, p. 176 (Diccionari de la llengua catalana). 

Developed by StudentB